7 de gener del 2014

El camí més llarg ‡

     No se'm dóna bé prendre decisions. Intente no fer-ho mai, perquè sempre acabe fent les coses malament. És per això mateix que moltes vegades deixe que els altres decidisquen per mi, em deixe aconsellar, de vegades de la manera menys convenient. Però això ha de canviar. És el meu moment, el moment de començar a viure la meua vida i no la que els altres volen que visca. És cert que no tinc res clar, que no sé què vaig a fer amb la meua vida, però també és cert que he d'arriscar-me pel que m'estime i això pense fer. No vull llevar-me un dia dins de vint anys i veure que duc una vida que no m'agrada, i ara és l'hora de començar a prendre les decisions que espere que em duguen pel millor camí. Canviar la meua manera de veure les coses, ser realista, no negativa, canviar d'amics i d'ambients, prioritzar i decidir què és important i què no ho és. No sé com eixirà tot açò, però sí sé que les coses no poden seguir com fins ara.

     És hora de començar a viure per fi.